Traus un somriure a la cara quant el mires , i els dies es passen volant quant recordes els seus abraços , les seves carícies sobre la teua pell anacarada de nina de porcellana que somnia com tothom amb unes ales per poder anar lluny . I seràs capaç de perdre un verger , de desforestar arbres i sobre les teves muntanyes es desfarà la terra i no quedarà vida ... però tot això dona igual si al arribar la nit tens el seu calor i els seus llavis prop de la teua mirada . Nina fràgil que vola i somnia , que vol un paradís i un verger , que creu ser gran i vol ser-ho per la taca de la primera sang . Potser hi haja una segon , on els somnis es trenquen com el cristall quant cau a terra desfent-se , al igual que la teua vida en mil trossets que mai podràs arreplegar . A tu et donarà igual , perquè hauràs trobat el teu refugi , i ell lloc on trobar-te segura sota les seues mans , que de tan petita que eres caps . Però no tot serà resguardar-se , aniràs més amunt i pujaràs , arribaràs al punt més alt de la teua torre , eixa que guarda dintre les teues nines i els pelutxos que un dia , per fer-te dona , degueres amagar . No importa tirar la vida l’ infància o l’ indecència per la borda , perquè per ell sols vals si ets gran . Ballaràs les danses que no t’agraden i escoltaràs els crits en festa des de la teua andana , tancada en clau per a que no pugues obrir les ales . Però tot donarà igual , perquè ell , el qui un dia et va fer abordar* serà al teu costat . Deixaràs de tindre aigua , i la teua vida es dedicarà a traure’n d’un pou que no te mida , quedaràs sola trista i dolenta , potser t’apagues com un estel i deixes de brillar amb el teu somriure i d’aombrar al món amb els teus cabells, moriràs a tu , sense vida , amb els llavis apretats a les males ocasions , desitjant sempre una bona resposta , i el quelcom de la vida et preguntarà i no podràs qüestionar-te si feres bé amb aquella elecció , perquè ja has decidit . Després de la mirada serena i contar fins a tres , tornaràs a traure un somriure per no tornar a plorar .
Demà serà un altre dia .
2 comentarios:
M'encanta *.*
Com sempre.. em recorda un poc a mí inclús...
Enhorabona per escriure així ;)
Moltes gràcies ;)
Publicar un comentario