facultat i campanades a mort

Ja acaba tot pots estar tranquil, la vida que et nodria i donava llum i força per poder anar endavant s’ha apagat . Oblida el teu amor i deixa de costat la tendresa , abandona el seu cos i oblida els seus ulls , deprèn a viure sense la seva sonrisa i mor com una flor gelada pel fred matinal. Aprofita per a escriure els últims versos , abans que els ciris que t’il•luminen s’aombren i sonen campanades a mort . No puc continuar escrivint sobre la teua mirada , ni puc recordar els teus vestits o les teues galtes , no puc mencionar els teus besos o les carícies que amague al calaix dels somnis impossibles, procuraré deixar de pensar en tu i també m’arrancaré el cor per deixar definitivament de sentir . Moriré com una trista gota d’aigua que cau al terra i plora d’impotència , per creure en un somni que no existeix . Mentrestant tu seràs lluny , i jo no seré , no seré perquè no podré suportar una mirada , perquè em desfaré com el fang i no podré viure vaig el teu mateix sostre . Tu et quedaràs ací , el sol tornarà a eixir com tots els dies , com a regal que no mereix ningú , i jo sense vida , intentaré escriure versos amb la meua sang , parlaré dels meus somnis , del meu amor , d’eixes meravelles que per a tu tenia preparades , d’eixes negacions a mi mateix i a la meua vida , dels meus orígens , de la meua terra . I quan acabe , trist , acalorat , sol , abatut i plorós recordaré una vegada més que la vida és com un mal son , del que no puc despertar si no es al teu costat . Tornaré a escriure com les nines i em faré fi , deixaré la meua virilitat al calaix de la roba amagada i ploraré novament , pensant que no sé que fas a la meua vida . Potser siga un malson , o tal volta és de ser egoista , però de res em valen moltes coses si al pensar en tu no trobe la meua essència , si al arribar a la nit no trobe el teu cos de nina fina que m'abraça i em fa sentir algú .