La vida es como una manta ( el club de los poetas muertos )

La vida és com el que sempre queda a un tetrabrik de llet , és suficient per omplir un got però mai dona la possibilitat de repetir . Tanmateix és així que cal obrir un altre envàs per poder gaudir per segona vegada fins que te’n adones que no era menester tornar a prendre’n perquè amb un got ja en tens de sobra .
A més a més la llet sempre es sol barrejar amb sucre, cafè o altres substàncies perquè sola deixa un gust apte sols per als que accepten qualsevol cosa . La vida sola n’és apta per aquells que es queden amb lo més senzill i que no necessiten cap “extra” , que gaudeixen de la vida tal i com és , amb la seva realitat i el seu gust mirat sempre des de les petites coses de cada dia .

Intentar descriure la vida amb tot el que comporta és una aventura sols apta per aquells que tenen capacitats de les quals jo personalment no puc gaudir . La vida no pot ser mai com una manta que deixa els peus freds , no pot ser com un brik de llet que es queda sempre a mitges , no pot ser com una cadira que queda reduïda a les seves quatre potes i són els pilars fonamentals i l’únic arrel que té a la terra i a la realitat . Tothom te necessitat d’expressar com és la seva vida , tots sentim diguem i escoltem això de que som personetes i de que tot roda al nostre costat , que la vida no és una punyetera i que sempre sol donar motius que ensucren el dia a dia . De vegades pensem que la vida pot estar feta de mil maneres diferents , però en realitat tots en vivim sols una , les altres són les que ens tenen que contar .