Extractes de V. A. Estellés amb un barreig contemporani i una mica d’estima , aquests versets els he trobat al fons de les calaixeres , entre els llibres o a les prestatgeries plenes de pols que guarden a la memòria restes de tot el que ha sigut aquest fred hivern .
(pausadament)
“Sempre m’ha agradat la visió que tinc des de dalt del meu llit, quant sóc gitat el paisatge pot oscil•lar molt : puc veure els meus calcetins per terra o puc veure en canvi fulls o llibres . Puc veure l’estèreo amb els discs o la porta entreoberta , veig l’escriptori o simplement la teua pell quant es mostra anacarada i nua . Ací comença tot , veure’t i sentir la teua pell , i el teu cos que s’ajunta al meu i sentir que rodolem com no hem fet ni farem mai . ”
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario