Ja ha passat tot ...

Han passat anys , molts anys
Han passat moltes coses ...
V. A. Estelles
“Llibre de les meravelles”



Hui recorde el dia que et vaig conèixer , la mà de la meua mare em feia sentir segur mentre poc a poc me’n adintrava pels teus corredors . Era el mes de setembre i eixe dia em varen córrer les llàgrimes , mentre tant veia com els meus pares se’n anaven i mon pare deia ven orgullós : “Ja s’ha fet un home” ( Eixe dia la mare també va plorar una mica ) .

Tot ho recorde com si fos ahir , però es avui quant m’empeny un dolor , dolor inexplicable que enyora i recorda amb una sonrisa tots els anys que junts hem compartit.

No sé com dir adéu a tot allò que ha sigut la meua vida , no sé com despedir-me de tu i dels teus professors , no sé com agrair tot allò que has fet amb mi , amb les meues hores i amb el meu ser , no sé com despedir-me d’allò que m’ha donat els meus amics i que m’ha regalat i ha fet de mi tot el que soc ...

No m’imagine la vida sense tu i sense les teues classes ... i recorde de nou eixa mirada que vaig ficar el meu primer dia.

Hui senc una mà que em relaxa i que em fa sentir bé i em sosté en la meua debilitat , i que està ahi .

Han passat uns quants anys i ja no és la mà de la mare ... és la teua mà .

Però clar els edificis no tenen mans , però també seria ingenu pensar que el Claret no és cap altra cosa que tots i cadascun de vosaltres .

Ha sigut i és la vostra mà eixa que , durant anys m’ha guiat , m’ha educat ... Eixa mà que ha sabut acariciar amb tendresa la meua infància i deixar al meu cor una empremta que per molt que passen els anys , i moltes voltes que pegue la vida ( alguna que altra sempre ) mai podrà escapar del meu cor .