Sol , recau el sol

Aquestos dies han passat moltes coses , han hagut molts silencis i moltes paraules , moltes converses i poca relació . Has estat molt prop i a ala vegada més lluny que mai , t’he sentit al meu costat i també t’he notat més distant que mai i a més quilòmetres de mi que mai .
Ha sortit el sol i al mateix temps brillava en l’obscuritat la tímida lluna , demanant entre clars un poc de soledat i de compassió . Entre eixa nit , he pogut veure el teu reflex , i he pogut contemplar que encara que seiem junts distem quilòmetres i distàncies que mai podrem salvar . Passen dies , al igual que mesos , hores i anys , tot es junta i es barreja i finalment res sembla el que és , un cúmul de mentides a les que dono vida per tal de poder tindre cap cosa que em puga unir a tu .
És per això pel que he deixat de ser i de lluitar , he deixat de sentir , de viure , de respirar , de ser . He deixat tot perquè tu no em pots donar res .