I ara que ?

Feia temps que no t’escrivia , tal volta no ho havia fet encara perquè no has existit mai , encara que sempre hagi volgut estimar-te com si fores la meva vida . El temps ha passat i els carrers s’omplin de gents , de sentiments , de fulles , de rostres ... i per més que busco no et trobo allà on pensava que estaves reservada per mi .

Potser sigues d’un altre com mai has sigut meva , si fos així m’agradaria saber com he pogut estimar-te fins morir en un silenci . He arriscat tot allò que tenia , pensant que sols per tu tot era vàlid , i ara , que em veig nu i sense res me’n alegre de que hagis sigut per a mi el més important .

Crec que mai he sigut sincer amb mi i mai m’he dit que realment estava enamorat , ara que manca la mentida me’n adono de que si amb tu la vida era una veritat dins d’una mentida , ara sols és una mentida de veritat .

No val per res el silenci , ni la foscor ni la tenebra , ja que encara que aquesta nit sigui llarga demà la llum em tornarà a despertar , i quant no et sengui al meu costat tornaré novament a la meva misèria . Eixa és la vida d’aquell que com un gos sols busca el teu amor , i una mostra del teu afecte .

Passaran les paraules i els fets , jo i tu ... però sempre quedarà present l’orgull de sentir la teva veu en la meva penúria .