Darrerament veia la necessitat d’escriure , no sé perquè , ni tampoc es una cosa que hagi hagut de pensar massa , simplement veia la exigència d’un gran amic i mestre en fer públics tots aquells escrits que un dia es quedaren al bancal de l’oblit , i que des d’aleshores no han tornat a sorgir .
La necessitat d’estimar , i la més alta , sentir-se estimat és sens dubte aquell fi on tothom arriba , el més ric , o el qui demana a la porta del supermercat , tots sentim la urgència de sentir que som “algú per a algú” , i és eixa la raó que em port a la boja desventura de recordar i de retornar al calaix dels poemes antics .
De moment estic en procés , de búsqueda de pasada i de tot allò que un dia vaig reviure, poc a poc tornaran tots els records ... serena’t cor , obre’t ànima .
No hay comentarios:
Publicar un comentario