Amb neurosi, així es com definiria el dia d’avui, una mica cansat per això de llevar-se tan matí. Amb eixa sensació d’ulls borrosos, tristos perquè volen recordar aquelles mirades que mai existiren; o simplement busquen un canvi de vida, algo distint, especial, particular... d’eixes coses que no es fan tots els dies. Tal volta es moment de recordar que tot queda ací, que res passa d’aquestes quatre parets, d’aquesta pantalla. Que res t’arriba a tu ni a ningú a qui vull que li arribe. Bona nit, encara que siguen les cinc de la vesprada. Ja em temptaràs un altre dia, avui no.