Tecum

Amb tu, hagués compartit tantes coses... una mirada, una conversa, unes rises i fins i tot una vida, haguérem fet papallones amb les mans mentre ens haguérem vist de manera tendra menjant-nos a besos. Junts plorant, rient, ... i m’hagués donat conter de que hi ha coses que no es poden somniar i que per molt es somnien no en són de comparables, comparable com el despertar al teu costat, sempre he pensat que no hi ha res com veure el teu cos damunt d’aquell matalàs dividit en parts i temors amb una lleugera línia imaginària. Ningú va dir-nos mai que acabaria així però ací estem, parint poemes tristos baix una mirada que observa atenta reflexada a una pantalla, i un record, record d’haver compartit amb tu tantes coses... un capvespre, hores de camí, converses, un portal, un gelat amb canella d’eixos que t’agradaven a tu, una fosca nit a la platja ... i ara així com desconeguts. No em consolen cançons que parlen d’amors que es frustren i es curen amb altres portes que s’obrin, jo vull ésser, no ser, sinó ésser, això si.. sempre al teu costat.

(Després els meus amics em diran que soc l’home que du els calçotets grans, calzonazos, però que íntima alegria aquella de sentir-me com soc)